Dins
aquesta entrada parlaré de la evolució que han sofert les noves
tecnologies en relació al context educatiu. Per poder portar a terme
aquesta tasca em basaré en les lectures “Veinte años de políticas
institucionales para incorporar las tecnologías de la información y
comunicación al sistema escolar” d’ Area i “Las políticas
educativas TIC (Escuela 2.0) en las Comunidades Autónomas de España
desde la visión del profesorado” de Manuel Area, Ana L. Sanabria y
Ana Mª Vega La Laguna.
Dit
això, en primer lloc començaré fent referència al Projecte Atenea. Aquest va ser el primer projecte encarregat d’incorporar
la tecnologia de la informàtica dins les escoles. Va ser impulsada
pel govern d’Educació i Ciència a meitat dels anys 80. S’esperava
que sigues la revolució informàtica (Ensenyament Assistit per
Ordinador), però va fracassar. Això va ser degut a que, es suposava
que havien de formar als mestres i als alumnes per utilitzar les
noves tecnologies, però en comptes d’això, van implantar els
recursos però no van canviar les metodologies. Per tant, no varen
obtenir els resultats desitjats.
Després
d’això, amb la aplicació del la reforma educativa de la LOGSE,
a principis dels anys 90, les prioritats educatives de la política
varen canviar, i les tecnologies digitals varen deixar de ser una
prioritat en aquell moment.
A
principis del segle XXI, la situació va canviar. Gràcies a l’
explosió i difusió de les noves tecnologies de la comunicació com:
la generalització dels mòbils, TV digitals de pago; van fer que les
TIC tinguessin un paper molt important dins les nostres vides. Però
en especial va ser l’aparició del Internet.
Gràcies
a aquest aspecte, l’economia va esdevenir en una tercera revolució
industrial i a l’educació es varen implantar les TIC a les
escoles, impulsades per les Administracions Autonòmiques, com per
exemple: El Projecte Medusa a Canàries. Per no realitzar la
mateixa errada del passat, en aquest moment sí que varen començar a
realitzar canvis metodològics. Per tant, en aquesta ocasió sí que
varen començar a obtenir
Per
altra banda, en relació a la normativa educativa LOE, ja feia
referència a les noves tecnologies, encara que no tant com l’actual
LOMCE. Dins aquesta, ja podem observar apartats on es promou l’ús
de les noves tecnologies com a metodologia. És a dir, que ja ha
hagut un petit canvi de concepció en aquest aspecte. Encara que
aquesta nova normativa també té aspectes amb els que personalment
no estic d'acord. Un d'ells, és que es centra en una educació
competitiva (per formar als futurs ciutadans), quan es suposa que
l'educació ha de ser cooperativa. Com la meva compaña Patricia Pinar Roig ha reflectit a la seva entrada, el fet que les lleis les
realitzin persones que no tenen cap carrera d'educació ni saben què
ni com es treballa a les escoles, fa que les lleis actuals siguin
incoherents. Per reflectir la meva opinió al respecte vos deixo el
següent vídeo, on Tonucci expresa a la perfecció de que tracta
aquesta llei.
Per altra banda, dir que avui en dia ja es tenen en compte aspectes com l’escola 2.0,
Que
ha set l’últim projecte d’integració de les Tecnologies de la
informació i de la Comunicació (TIC) en els centres educatius.
Per
concloure aquesta entrada faré una petita reflexió. Actualment ens
trobem dins una societat que ha sofert molts canvis en molt poc
temps, sobretot canvis tecnològics. Aquests, com he comentat, ens
han ajudat a canviar la nostra concepció de la educació i ens han
ajudat a crear metodologies més participatives, motivadores i
significatives a l’hora de realitzar els processos d’ensenyament
– aprenentatge amb els infants. Però no hem d’oblidar que estem
en continu canvi. La nostra normativa educativa, LOMCE, és molt
recent i encara s’està desenvolupant. A part, també hem ho he de
dir, ha set desenvolupada per persones que no tenen carreres
d'educació ni es troben dins les aules. Així que es una llei amb
mancances que encara s'està desenvolupant. Per tant, crec que hem
de tenir-ho en compte a l’hora de realitzar la nostra tasca, ja
que aquestes mancances les haurem d’anar superant. Però en
relació a les TIC ja hem donat un pas important, que és canviar la
nostra concepció, aspecte que anteriorment no teníem en compte.
Per
finalitzar, vos deixo aquest vídeo que parla sobre el paradigma
educatiu actual. No fa referència a Espanya, parla dels Estats Units
d'Amèrica, però personalment m'agrada molt. Ja que al veure'l
m'identifico molt amb la situació de la qual parlen i crec que avui
en dia hauríem de fer una ullada al paradigma actual que tenim a
Espanya i preguntar-nos si es això el que volem realment.
Crec
que abans de centrar-nos en introduir les TIC dins el nostre sistema
educatiu, fa falta una bona neteja i reestructuració de les nostres
normatives educatives, per poder implantar després les TIC com un
mitjà d'aprenentatge, i no com una "assignatura més".