Tema 4. Evolució de les TIC en la legislació educativa

Dins aquesta entrada parlaré de la evolució que han sofert les noves tecnologies en relació al context educatiu. Per poder portar a terme aquesta tasca em basaré en les lectures “Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y comunicación al sistema escolar” d’ Area i “Las políticas educativas TIC (Escuela 2.0) en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado” de Manuel Area, Ana L. Sanabria y Ana Mª Vega La Laguna.

Dit això, en primer lloc començaré fent referència al Projecte Atenea. Aquest va ser el primer projecte encarregat d’incorporar la tecnologia de la informàtica dins les escoles. Va ser impulsada pel govern d’Educació i Ciència a meitat dels anys 80. S’esperava que sigues la revolució informàtica (Ensenyament Assistit per Ordinador), però va fracassar. Això va ser degut a que, es suposava que havien de formar als mestres i als alumnes per utilitzar les noves tecnologies, però en comptes d’això, van implantar els recursos però no van canviar les metodologies. Per tant, no varen obtenir els resultats desitjats.

Després d’això, amb la aplicació del la reforma educativa de la LOGSE, a principis dels anys 90, les prioritats educatives de la política varen canviar, i les tecnologies digitals varen deixar de ser una prioritat en aquell moment.

A principis del segle XXI, la situació va canviar. Gràcies a l’ explosió i difusió de les noves tecnologies de la comunicació com: la generalització dels mòbils, TV digitals de pago; van fer que les TIC tinguessin un paper molt important dins les nostres vides. Però en especial va ser l’aparició del Internet.

Gràcies a aquest aspecte, l’economia va esdevenir en una tercera revolució industrial i a l’educació es varen implantar les TIC a les escoles, impulsades per les Administracions Autonòmiques, com per exemple: El Projecte Medusa a Canàries. Per no realitzar la mateixa errada del passat, en aquest moment sí que varen començar a realitzar canvis metodològics. Per tant, en aquesta ocasió sí que varen començar a obtenir

Per altra banda, en relació a la normativa educativa LOE, ja feia referència a les noves tecnologies, encara que no tant com l’actual LOMCE. Dins aquesta, ja podem observar apartats on es promou l’ús de les noves tecnologies com a metodologia. És a dir, que ja ha hagut un petit canvi de concepció en aquest aspecte. Encara que aquesta nova normativa també té aspectes amb els que personalment no estic d'acord. Un d'ells, és que es centra en una educació competitiva (per formar als futurs ciutadans), quan es suposa que l'educació ha de ser cooperativa. Com la meva compaña Patricia Pinar Roig ha reflectit a la seva entrada, el fet que les lleis les realitzin persones que no tenen cap carrera d'educació ni saben què ni com es treballa a les escoles, fa que les lleis actuals siguin incoherents. Per reflectir la meva opinió al respecte vos deixo el següent vídeo, on Tonucci expresa a la perfecció de que tracta aquesta llei.

Per altra banda, dir que avui en dia ja es tenen en compte aspectes com l’escola 2.0, 

Que ha set l’últim projecte d’integració de les Tecnologies de la informació i de la Comunicació (TIC) en els centres educatius.

Per concloure aquesta entrada faré una petita reflexió. Actualment ens trobem dins una societat que ha sofert molts canvis en molt poc temps, sobretot canvis tecnològics. Aquests, com he comentat, ens han ajudat a canviar la nostra concepció de la educació i ens han ajudat a crear metodologies més participatives, motivadores i significatives a l’hora de realitzar els processos d’ensenyament – aprenentatge amb els infants. Però no hem d’oblidar que estem en continu canvi. La nostra normativa educativa, LOMCE, és molt recent i encara s’està desenvolupant. A part, també hem ho he de dir, ha set desenvolupada per persones que no tenen carreres d'educació ni es troben dins les aules. Així que es una llei amb mancances que encara s'està desenvolupant. Per tant, crec que hem de tenir-ho en compte a l’hora de realitzar la nostra tasca, ja que aquestes mancances les haurem d’anar superant. Però en relació a les TIC ja hem donat un pas important, que és canviar la nostra concepció, aspecte que anteriorment no teníem en compte.

Per finalitzar, vos deixo aquest vídeo que parla sobre el paradigma educatiu actual. No fa referència a Espanya, parla dels Estats Units d'Amèrica, però personalment m'agrada molt. Ja que al veure'l m'identifico molt amb la situació de la qual parlen i crec que avui en dia hauríem de fer una ullada al paradigma actual que tenim a Espanya i preguntar-nos si es això el que volem realment.

Crec que abans de centrar-nos en introduir les TIC dins el nostre sistema educatiu, fa falta una bona neteja i reestructuració de les nostres normatives educatives, per poder implantar després les TIC com un mitjà d'aprenentatge, i no com una "assignatura més".

Tema 3. Possibilitats i limitacions del software educatiu

Després d’haver llegit la lectura "Algunas implicaciones entorno al software educativo para Educación Infantil" de Santos Urbina i del vídeo de la xerrada de n'Eva Barceló , podem respondre’ns a la pregunta: Què és el software educatiu?

Doncs, és tot allò destinat a l’ensenyament i l’aprenentatge autònom. És a dir, què són aplicacions informàtiques que tenen l’objectiu de transmetre i potenciar coneixement desenvolupant les habilitats cognitives de l’ensenyat. Mitjançant el software educatiu l’alumne pot aprendre un nou concepte, complementar-lo o reforçar-lo.

Cal dir, que crec que dins la nostra feina pot ser una eina molt útil i interessant amb la qual hem de treballar, ja que ens pot obrir una gran varietat d’oportunitats. I per poder utilitzar-la adequadament l’adult ha de tenir un rol de guia i acompanyament.

Però també cal que tinguem en compte, que hem de realitzar un bon ús, sabent quins són les seves possibilitats o els seus inconvenients.

Així doncs, sabent això, ja podem passar a observar quines són les seves possibilitats i les seves limitacions:

Algunes de les possibilitats que presenta són:

• Facilita la individualització (adaptat al nivell de cada alumne).
• Fomenta el treball autònom tant individualment com en grup.
• Potencia la capacitat d’aprenentatge i de descobriment. Ja que mitjançant activitats van aprenent nous conceptes o complementant los anteriorment adquirits.
• Fomenta la motivació i l’interès de l’alumne, donat que els alumnes són els protagonistes dels seu propi aprenentatge i són activitats lúdiques que criden l’atenció dels infants.
• Facilita l’atenció dels alumnes.
• Ensenyament lúdic mitjançant jocs, simulacions, etc. Què criden l’atenció de l’alumne i faciliten l’adquisició de nous coneixements.
• Fomenta les habilitats socials, ja que treballen aspectes com la cooperació, el treball en equip o la comunicació entre d’altres.
• Augmenta la participació i l’interès dels alumnes.
• Pot ser un medi d’avaluació continua.

Per altra banda, algunes de les limitacions que presenta són:

• Necessitat de recursos econòmics pel seu ús, aspecte que pot dificultar la seva adquisició tant a escoles com a les famílies.
• Cansament físic i mental de l’alumnat, aspecte que sorgeix amb l’ús excessiu del software.
• Mancança de retroalimentació si el professor no realitza adequadament la seva tasca de guia (ja que sols senyalen l’errada realitzada i no diuen el perquè).
• Estructura rígida i limitada que no permet el descobriment flexible i progressiu dels alumnes ni la creativitat d’aquests.
• Aprenentatge aïllat dels conceptes. És a dir, que no es relacionen amb altres conceptes. No globalització.
•  Aprenentatges poc profunds (superficials).
•  Ansietat per l’excés de motivació causada pel software educatiu. S’ha de fer un ús responsable sense excedir-se.
• Aïllament de l’individu socialment si s’utilitza de manera inadequada.
• Passivitat dels alumnes.
• Si s’utilitza exclusivament el software, sense complementar amb altres metodologies, és un medi escàs i limitat.

Així doncs, cal que tinguem en compte tant els aspectes positius com els negatius per tal de realitzar un ús adequat del software educatiu. Ja que un aspecte que pot ser una possibilitat en un moment donat, sinó es fa un bon ús pot acabar desencadenant en un aspecte negatiu per l’alumnat. 

Per últim, vull afegir l’avaluació d’un software educatiu que vàrem realitzar a classe en grup.Per poder portar a terme aquesta avaluació ens varem fixar en la lectura del mòdul III "Evaluación de materiales didácticos multimedia" de Valverde, concretament en l’escala d’evaluació de software educatiu de Medel, J.L; Barroso, J y Valverde, J (1997). A continuació podeu observar el nostre anàlisi realitzat sobre el software educatiu edu365.

Análisis mitjans 22025 by __